www.thework.com/espanol


una altra forma genial de canviar pensaments i creences per viure més d'acord amb un mateix, més feliç, més senzillament, més fàcil, més intens, més pur, més pau


agraeixo


estimo

I nous descobriments musicals per aquestes tardes lentes de tardor. Mmm....

Dao

Plou amb un desfici inacabable. No hi ha final.

El temps, com sempre d'últimament, està de part meva i em regala el que necessito. Una pluja intensa, fina, densa, interminable.

Tinc tots els poders necessaris per lliurar qualsevol batalla. Sóc una guerrera de llum, que es dóna una pausa per reflexionar, per escoltar el cor, per deixar-se inundar per emocions a trenc de pell.

I després la guerrera pensa que avui és el dia de la intenció i desig i que per tant no toca pensar en obstacles sinó en possibilitats. Quines oportunitats disfressades s'amaguen entre aquesta pluja?

DONAR I REBRE

Dimarts és el dia de Donar i Rebre:


-Portaré un regal per tothom.
-Rebré amb gratitud els regals de la vida, la natura i la gent.
-Mantindré en circulació l'abundància.


(Com costa triar una versió de Autumn leaves, són totes diferents i precioses)

POTENCIALITAT PURA

Dilluns és el dia de la potencialitat i consciència pura, de la creativitat infinita:


-Estaré en silenci, només seré. Meditaré dos cops al dia.
-Disfrutaré, admiraré i estaré en comunió amb la natura.
-Escoltaré música clàssica.
-No jutjaré.



(Aquí només hi ha una primera part de la Sinfonia del Nou Món, val la pena escoltar-la tota)

DHARMA

Diumenge és el dia del Dharma, el propòsit de vida:


-Cultivaré i adoraré al Déu que hi ha dins meu. Sóc atemporal i eterna.
-Faré una llista dels meus talents únics i de les coses que m'agrada fer amb aquests talents.
-Em preguntaré "com puc ajudar?". I actuaré.

DESAFERRAMENT

(...els caps de setmana de poc ordinador em fan endarrerir les coses...)


Dissabte és el dia del despreniment, de la indiferència, del desaferrament:


-Em permetré i permetré als altres la llibertat de ser com son. 
-No imposaré la opinió. No forçaré.
-Viuré en la incertesa. La incertesa aporta seguretat, solucions i llibertat.
-Disfrutaré l'emoció d'estar oberta a una infinitat d'alternatives.
-No renuncio a la intenció i el desig sinó a l'aferrament al resultat.

INTENCIÓ I DESIG

Divendres és el dia de la Intenció i Desig.

-Faré una llista de desitjos i la duré a sobre. La miraré abans d'entrar en l'Espai de la Consciència Pura, abans de dormir i al llevar-me. 

-Alliberaré de la llista el que l'univers no desitja per mi. Té plans més importants.

-Tindré consciència del moment. Acceptaré el present com és i projectaré el futur amb desitjos.
-Pensaré en possibilitats, no en obstacles.

MÍNIM ESFORÇ

Dijous és el dia del Mínim Esforç (però ahir no tenia temps de penjar-ho)


-Acceptaré les persones i situacions tal com es presentin. Accepto les coses com són, no com m'agradaria que fossin. 
-A cada problema hi ha una oportunitat disfressada.
-No tindré necessitat de convèncer. M'obro a tots els punts de vista sense aferrar-me a cap.
-No culparé res ni ningú, ni a mi mateixa.



Una nova dona d'aquestes espectaculars.

KARMA

Dimecres és el dia del Karma.


-Observaré cada decisió que prenc. Seré conscient del present.
-A cada decisió em preguntaré quines són les conseqüències i si portarà felicitat.
-Em deixaré guiar per la intuïció del cor.  Pel seu benestar.

La cançó és sublim, però la versió de la Césaria Évora és preciosa i molt recomanable.

om

La pluja fina

d'aquesta tarda freda

renta en silenci.

When the fire is low

Sigues feliç i no oblidis escriure'm.
Sigues com una oreneta i recorda casa com un arbre d'amor.
Sí, he descobert que el silenci és millor amb un cor bategant al teu costat
però ara sigues bonica i aboca els teus mots a la lluna preciosa.

Des del matí fins que torni a sortir el sol

No sé on vaig, però el moment precís en què començo a caminar és quan reconec el camí. Tots els somnis tindran l'oportunitat de manifestar-se. I aprenc a distingir el que es passatger del que és definitiu. Els victoriosos no repeteixen la mateixa equivocació. La perseverança és favorable. Cal tornar sempre a la lluita. I no passar-se la vida provant de representar el paper que els altres han elegit per nosaltres. Medito. Parlo amb el cor, tot el dia. Accepto l'ajuda de l'univers. Acumulo amor i així acumulo sort. 

Utilitzo la solitud. No m'utilitza ella a mi.

------------

Petits fragments del Manual del Guerrer de la Llum de Paulo Coelho

El cap de set

La vida camina tranquil·la fora la finestra.
Rere el vidre, una tardor fràgil va bufant la tarda en un xiuxiueig suau de nits de mantes.
Aquí dins no hi ha hores, tot és d'un fimbreig serè, pacient.
S'acumulen melodies de piano, pinzells encara humits i tots els mots que, finament, et fan aparèixer, tèbia, com aquest octubre de sols i ventades.
Tot és de tu:
Les lletres, l'olor del verd de fora, el tacte exaltat d'una glopada de cafè, d'un vaivé de fulles, d'un regalim blau dits avall.
Respires.


La tarda se'ns emporta, vent enllà, deixem d'existir, entre notes i ulls clucs.
Et regalo tota la densitat amable de l'amor en una finíssima carícia, i ens tornem d'ambre.

Op.9 No.3 B

...i sempre ens quedarà amor engrunat al fons de les butxaques.

La nit m'emporta,

calma enllà en fulls i tintes

nocturns que seré.

Op.9 No.2

...la tarda s'allarga amb una corba amable de cafès i lletres...

Torno a palpar-vos,

antiga pell i tecles

d'anhels finíssims.

Op.9 No.1 Bb

Em trob amb mi, tot sol, i això em conforta...

Pau, existies,

des de sempre, invisible,

alè, carícia.

Respiro

Quin plaer pels sentits aquest primer sol de matí que travessa fulles.

La ploma llisca, fàcil, sense esforç. Res costa. El pes feixuc dels dies es desinfla com un globus infantil. No hi ha pors. Ja no. Tot podem canalitzar-ho cap a un riu amable i suau, cabalós, net i pur. No hi ha dubtes. Tot és cert, tot és clar, tot s'acumula en la brevetat d'un instant perfecte que aprenc a perllongar infinitament.

Ja no m'aferro al dolor. És massa fàcil entrar-hi i massa difícil sortir-ne. És estancar-se, és no avançar, és retrocedir, obrir la ment i el cos a la metralla, que ens infecta i ens fa tòxics a nosaltres mateixos i als altres.

Podem escriure pors als papers i a les pedres i llançar-les al mar o cremar-les al foc perquè mai tornin. I podem viure molt. I atrevir-nos molt.

La vida evoluciona a batzegades. I ara canvio de pressa, intensa. Divina inspiració de poetes. L'amor és a tot arreu i l'abraço i us el regalo perquè estimo.

Cert, Clar i Breu