dilluns, 31 d’octubre del 2011

POTENCIALITAT PURA

Dilluns és el dia de la potencialitat i consciència pura, de la creativitat infinita:


-Estaré en silenci, només seré. Meditaré dos cops al dia.
-Disfrutaré, admiraré i estaré en comunió amb la natura.
-Escoltaré música clàssica.
-No jutjaré.



(Aquí només hi ha una primera part de la Sinfonia del Nou Món, val la pena escoltar-la tota)

DHARMA

Diumenge és el dia del Dharma, el propòsit de vida:


-Cultivaré i adoraré al Déu que hi ha dins meu. Sóc atemporal i eterna.
-Faré una llista dels meus talents únics i de les coses que m'agrada fer amb aquests talents.
-Em preguntaré "com puc ajudar?". I actuaré.


DESAFERRAMENT

(...els caps de setmana de poc ordinador em fan endarrerir les coses...)


Dissabte és el dia del despreniment, de la indiferència, del desaferrament:


-Em permetré i permetré als altres la llibertat de ser com son. 
-No imposaré la opinió. No forçaré.
-Viuré en la incertesa. La incertesa aporta seguretat, solucions i llibertat.
-Disfrutaré l'emoció d'estar oberta a una infinitat d'alternatives.
-No renuncio a la intenció i el desig sinó a l'aferrament al resultat.

divendres, 28 d’octubre del 2011

INTENCIÓ I DESIG

Divendres és el dia de la Intenció i Desig.

-Faré una llista de desitjos i la duré a sobre. La miraré abans d'entrar en l'Espai de la Consciència Pura, abans de dormir i al llevar-me. 
-Alliberaré de la llista el que l'univers no desitja per mi. Té plans més importants.
-Tindré consciència del moment. Acceptaré el present com és i projectaré el futur amb desitjos.
-Pensaré en possibilitats, no en obstacles.

MÍNIM ESFORÇ

Dijous és el dia del Mínim Esforç (però ahir no tenia temps de penjar-ho)


-Acceptaré les persones i situacions tal com es presentin. Accepto les coses com són, no com m'agradaria que fossin. 
-A cada problema hi ha una oportunitat disfressada.
-No tindré necessitat de convèncer. M'obro a tots els punts de vista sense aferrar-me a cap.
-No culparé res ni ningú, ni a mi mateixa.



Una nova dona d'aquestes espectaculars.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

KARMA

Dimecres és el dia del Karma.


-Observaré cada decisió que prenc. Seré conscient del present.
-A cada decisió em preguntaré quines són les conseqüències i si portarà felicitat.
-Em deixaré guiar per la intuïció del cor.  Pel seu benestar.

La cançó és sublim, però la versió de la Césaria Évora és preciosa i molt recomanable.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

om



La pluja fina
d'aquesta tarda freda
renta en silenci.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

When the fire is low



Sigues feliç i no oblidis escriure'm.
Sigues com una oreneta i recorda casa com un arbre d'amor.
Sí, he descobert que el silenci és millor amb un cor bategant al teu costat
però ara sigues bonica i aboca els teus mots a la lluna preciosa.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Des del matí fins que torni a sortir el sol



No sé on vaig, però el moment precís en què començo a caminar és quan reconec el camí. Tots els somnis tindran l'oportunitat de manifestar-se. I aprenc a distingir el que es passatger del que és definitiu. Els victoriosos no repeteixen la mateixa equivocació. La perseverança és favorable. Cal tornar sempre a la lluita. I no passar-se la vida provant de representar el paper que els altres han elegit per nosaltres. Medito. Parlo amb el cor, tot el dia. Accepto l'ajuda de l'univers. Acumulo amor i així acumulo sort. 

Utilitzo la solitud. No m'utilitza ella a mi.


------------
Petits fragments del Manual del Guerrer de la Llum de Paulo Coelho

dissabte, 8 d’octubre del 2011

El cap de set



La vida camina tranquil·la fora la finestra.
Rere el vidre, una tardor fràgil va bufant la tarda en un xiuxiueig suau de nits de mantes.
Aquí dins no hi ha hores, tot és d'un fimbreig serè, pacient.
S'acumulen melodies de piano, pinzells encara humits i tots els mots que, finament, et fan aparèixer, tèbia, com aquest octubre de sols i ventades.
Tot és de tu:
Les lletres, l'olor del verd de fora, el tacte exaltat d'una glopada de cafè, d'un vaivé de fulles, d'un regalim blau dits avall.
Respires.


La tarda se'ns emporta, vent enllà, deixem d'existir, entre notes i ulls clucs.
Et regalo tota la densitat amable de l'amor en una finíssima carícia, i ens tornem d'ambre.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Op.9 No.3 B

...i sempre ens quedarà amor engrunat al fons de les butxaques.





La nit m'emporta,
calma enllà en fulls i tintes
nocturns que seré.

Op.9 No.2

...la tarda s'allarga amb una corba amable de cafès i lletres...




Torno a palpar-vos,
antiga pell i tecles
d'anhels finíssims.

Op.9 No.1 Bb

Em trob amb mi, tot sol, i això em conforta...



Pau, existies,
des de sempre, invisible,
alè, carícia.