diumenge, 16 d’octubre de 2011

When the fire is low



Sigues feliç i no oblidis escriure'm.
Sigues com una oreneta i recorda casa com un arbre d'amor.
Sí, he descobert que el silenci és millor amb un cor bategant al teu costat
però ara sigues bonica i aboca els teus mots a la lluna preciosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada