dissabte, 8 d’octubre de 2011

El cap de set



La vida camina tranquil·la fora la finestra.
Rere el vidre, una tardor fràgil va bufant la tarda en un xiuxiueig suau de nits de mantes.
Aquí dins no hi ha hores, tot és d'un fimbreig serè, pacient.
S'acumulen melodies de piano, pinzells encara humits i tots els mots que, finament, et fan aparèixer, tèbia, com aquest octubre de sols i ventades.
Tot és de tu:
Les lletres, l'olor del verd de fora, el tacte exaltat d'una glopada de cafè, d'un vaivé de fulles, d'un regalim blau dits avall.
Respires.


La tarda se'ns emporta, vent enllà, deixem d'existir, entre notes i ulls clucs.
Et regalo tota la densitat amable de l'amor en una finíssima carícia, i ens tornem d'ambre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada