dilluns, 26 de setembre de 2011

La ploma llisca, fàcil, sense esforç. Res costa. El pes feixuc dels dies es desinfla com un globus infantil. No hi ha pors. Ja no. Tot podem canalitzar-ho cap a un riu amable i suau, cabalós, net i pur. No hi ha dubtes. Tot és cert, tot és clar, tot s'acumula en la brevetat d'un instant perfecte que aprenc a perllongar infinitament.

Ja no m'aferro al dolor. És massa fàcil entrar-hi i massa difícil sortir-ne. És estancar-se, és no avançar, és retrocedir, obrir la ment i el cos a la metralla, que ens infecta i ens fa tòxics a nosaltres mateixos i als altres.

Podem escriure pors als papers i a les pedres i llançar-les al mar o cremar-les al foc perquè mai tornin. I podem viure molt. I atrevir-nos molt.

La vida evoluciona a batzegades. I ara canvio de pressa, intensa. Divina inspiració de poetes. L'amor és a tot arreu i l'abraço i us el regalo perquè estimo.

1 comentari:

  1. "Ja no m'aferro al dolor. És massa fàcil entrar-hi i massa difícil sortir-ne."...uau...

    delesparaules

    ResponElimina