La ploma llisca, fàcil, sense esforç. Res costa. El pes feixuc dels dies es desinfla com un globus infantil. No hi ha pors. Ja no. Tot podem canalitzar-ho cap a un riu amable i suau, cabalós, net i pur. No hi ha dubtes. Tot és cert, tot és clar, tot s'acumula en la brevetat d'un instant perfecte que aprenc a perllongar infinitament.
Ja no m'aferro al dolor. És massa fàcil entrar-hi i massa difícil sortir-ne. És estancar-se, és no avançar, és retrocedir, obrir la ment i el cos a la metralla, que ens infecta i ens fa tòxics a nosaltres mateixos i als altres.
Podem escriure pors als papers i a les pedres i llançar-les al mar o cremar-les al foc perquè mai tornin. I podem viure molt. I atrevir-nos molt.
La vida evoluciona a batzegades. I ara canvio de pressa, intensa. Divina inspiració de poetes. L'amor és a tot arreu i l'abraço i us el regalo perquè estimo.
"Ja no m'aferro al dolor. És massa fàcil entrar-hi i massa difícil sortir-ne."...uau...
ResponEliminadelesparaules